La vida accidentada del monjo que va recuperar Poblet.
Saquejat i abandonat el 1835, el monestir de Poblet recuperĂ la vida monĂ stica el 1940 amb l'arribada, sota els auspicis del franquisme, de quatre cistercencs italians. Pocs mesos desprĂŠs s'hi afegia la primera vocaciĂł catalana en mĂŠs d'un segle, el sacerdot espluguĂ Bernat Morgades i Ădena que, durant la dècada segĂźent, esdevinguĂŠ el puntal de la represa tant espiritual com material del cenobi pobletĂ .
El 1950, però, un cĂşmul de raons eclesiĂ stiques i ideològiques que aquest llibre analitza amb detall comportaren la desgrĂ cia del pare Morgades, que fou foragitat de Poblet, desterrat a França i condemnat a un exili difĂcil de comprendre que esdevindria una cruel cadena perpètua. El cas Morgades il¡lumina des d'un angle fins ara desconegut les relacions entre EsglĂŠsia i dictadura, entre catolicisme i catalanisme, des de la Guerra Civil fins als primers anys 1960.