La Remei Duran ĂŠs una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarĂ de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sĂ.
A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel¡la, una dona decidida acostumada des de la infĂ ncia a lluitar per la supervivència, no tĂŠ cap altra opciĂł que adonar-se del que ĂŠs envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artĂstica.
A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l'amistat, el pas del temps, el perdĂł i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.
Ara ja tinc la confirmaciĂł cientĂfica de l'estat volĂ til en el qual m'he instal¡lat l'Ăşltim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d'estrògens combinada amb la intolerĂ ncia a la lactosa i la pèrdua de visiĂł de prop fan que em miri el mĂłn des d'unes lleugeres ales d'espiadimonis. Per això podrĂŠ veure, amb tota nitidesa, que el meu home s'enamorarĂ d'aquella altra.