«Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. AixĂČ Ă©s particularment cert amb relaciĂł als meus diaris, la finalitat real i Ășnica dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d'aquest llibre. Des de la seva primera pĂ gina, datada un ja remot dissabte d'agost de l'any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m'asseia a escriure les meves impressions Ăntimes, jo havia anat a la recerca d'una autobiografia. Trobar-laâi trobar-me a mi mateix pel camĂâha estat un llarg procĂ©s ple d'interrupcions i marrades, el seguiment del qual Ă©s el volum que teniu a les mans.
Tot el que s'ha de saber de mi, l'autor d'aquestes pà gines, s'anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s'hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benÚvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.
De nom, em podeu dir David.»
Els homes i els dies recull l'obra literĂ ria de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pĂČstuma El nen ferit.