Una novel·la literària plena de suspens que gira a l'entorn d'un drama familiar. El fenomen literari internacional de l'any.
HI HA MENTIDES QUE DE TANT REPETIR-LES ES CONVERTEIXEN EN VERITAT.
En Benjamin, en Pierre i en Nils es reuneixen per escampar les cendres de la seva mare a la casa del llac on van créixer i on fa vint anys una tragèdia els va canviar la vida per sempre. Mentre van cap allà, on no han tornat des d'aquell estiu fatídic, fan també un viatge per la seva història familiar, recordant els nens que van ser: els que jugaven enmig de la natura, però també els nens emocionalment abandonats per uns pares distants; els noiets que competien per l'atenció del seu pare i per l'amor de la seva mare en una llar convertida en un camp de mines.
Mentre en Benjamin observa com els seus germans es barallen a mort, té la certesa que aquest podria ser un bon final per a les seves vides. Com creien que s'acabaria, tot això? Què pensaven que passaria quan tornessin al lloc del qual han intentat fugir tota la vida?
Una novel·la brillant sobre la infantesa, el vincle entre germans, el passat i les seves conseqüències, sobre el record i el poder de la ment per protegir-nos transformant allò que ens dol profundament.
«Un èxit de vendes internacional. La novel·la de Schulman té una estructura extraordinària. [...] Una lectura fascinadora i apassionant». Booklist
«Una novel·la que tracta d'una família disfuncional i que s'endinsa en un territori original i molt sorprenent». Kirkus
«Una història tan trista com preciosa sobre una família destrossada i un estiu terrible». Literary Hub, CrimeReads
«Schulman escriu amb una prosa sòbria i té una intuïció brutal pel gest i la memòria. [...] L'habilitat de l'autor per crear els personatges és innegable». Publishers Weekly
«Els supervivents és un drama psicològic brillant». Jyllands-Posten
«Alex Schulman és boníssim. Una de les experiències de lectura més espectaculars de l'any. Una novel·la sobre la innocència, la solitud, la repressió i la fragilitat de les dinàmiques d'una família. Totes les peces encaixen al final de la novel·la en una sola frase». Litteratursiden
