El llibre més càlid de Pilar Senpau, amb un pròleg revelador de Joan Margarit.
Per què ens agraden tant els contes de Pilar Senpau? Com diu el pròleg de Joan Margarit, la literatura de Senpau comença i acaba en la vida, neix de l'experiència pròpia –en major o menor grau– i sap convertir-se en experiència del lector. La nena que vol portar el mar a la banyera de casa, la viuda que troba flors d'una desconeguda a la tomba del marit o el llibreter fascinat per una caixa d'eines... què tenen en comú? Novament en paraules de Joan Margarit, són gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida, sabent que la pèrdua forma part de l'alegria.
