La millor novel·la de Gabriel Janer Manila són aquestes memòries, des d'una Mallorca interior plena de contrastos.
Gabriel Janer Manila, el novel·lista que va sacsejar la literatura balear durant els anys setanta i vuitanta, torna a la primera línia amb unes memòries riques i literàriament poderoses. A través de la vida i la feina de la seva família, venedors de roba en fi res pels pobles mallorquins, fa un retrat de la vida a l'illa. Evoca la seva infantesa al poble d'Algaida, en contacte amb la natura, amb el pes de la guerra encara molt present, en un entorn on tothom es coneix. L'educació religiosa i les monges dibuixen un ambient que avui apareix pintoresc i impactant.
L'autor s'apassiona per la cultura popular de l'illa: certa imatgeria folklòrica, la bruixeria, les llegendes populars, les cançons eròtiques. Resisteix les pressions perquè es fes capellà. Descobreix la passió per aprendre i ensenyar i també l'activisme cultural de certs cenacles. I malgrat l'ombra de Franco, l'entrada als anys seixanta porta, com una ventada, les cançons del Beatles, la llibertat, la revolta.