Una dona arriba a la sala dâespera de la seva doctora amb tota la documentaciĂł mĂšdica perquĂš li doni el diagnĂČstic definitiu, perĂČ ja sap que sâestĂ morint i que no hi tĂ© res a fer. Mentre espera, recorda tota la seva vida: la joventut, lâamor, lâamistat, els desenganys, els somnis, etc. Tots els records es converteixen en una reflexiĂł de la mort; un procĂ©s biolĂČgic pel qual tots hem de passar.
Els cucs de seda sĂłn el fil conductor del procĂ©s de la vida fins a arribar a la mort. MetafĂČricament, amb aquests cucs, la protagonista no nomĂ©s ens convida a acceptar la fi, sinĂł que descobreix que davant del fet dâhaver de marxar, viure adquireix un nou sentit, mĂ©s valuĂłs. Hem de pensar en la mort i consumir-nos, o Ă©s millor gaudir de la vida fins a lâĂșltim moment i aprofitar al mĂ xim el que ens queda?
En aquesta novel·la, la mort dona sentit a la vida, ja que cada dia que vivim pot ser lâĂșltim. Si tinguĂ©ssim present que ens podem morir en qualsevol moment, valorarĂem mĂ©s cada instant i en gaudirĂem al mĂ xim.