Imagina't l'Aram, que a dins hi tĂ© tot un mĂłn d'ombres i abismes i precipicis. Imagina't la Lena, que fa veure que Ă©s forta, com totes les persones del mĂłn. Imagina't el pare, que mai no hi Ă©s. Imagina't la mare, que fa temps que ja no Ă©s la mare. Imagina't una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina't els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina't la llum del mĂłn, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina't un balcĂł, com una boca oberta a la ciutat. Imagina't la vida quan s'encalla i se'ns fa fang a sota els peus. Imagina't la mort, que Ă©s lĂquida com l'aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por.