Jordi Coca narra els records i les passions d'una dona
En una illa de la MediterrĂ nia, dues dones conversen en el pati emblanquinat d'una casa de poble. SĂłn la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca.
En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, l'estranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, l'enlluernament per la natura, els llargs viatges⌠TambÊ explica a la Celeste la passió que sentia pel seu marit, l'entrega obsessiva d'ell al sà nscrit i a l'hinduisme, i l'amistat sense nom amb el cunyat.
Durant la conversa emergeix el mĂłn grandiĂłs i exuberant de la Celeste âsacsejat per guerres i injustĂcies, amb rius immensos poblats de cocodrilsâ i se'ns mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, d'edats i cultures tan diferents. Ăs a travĂŠs d'elles, dels seus somnis, dels seus records, de les seves vivències i il¡lusions, que Jordi Coca ens proposa una novel¡la en què l'inversemblant esdevĂŠ quotidiĂ .