Un cant a les dones que a través del seu comportament lliure van començar a obrir portes a les noves generacions.
La Carmina Ă©s una dona gran, independent, amb carĂ cter, que estima la vida i viu com vol. Malgrat que Ă©s gran no pensa en la mort. PerĂČ el metge li comunica que tĂ© cĂ ncer i que li queda poc temps de vida. Que la poden ajudar i que, com que viu sola, la poden fins i tot ingressar si aquesta Ă©s la seva voluntat. La Carmina s'hi nega en rodĂł i a partir d'aquĂ farĂ front com podrĂ a les seves darreres setmanes de vida. I Ă©s aleshores, en el moment de posar en ordre papers, tirar trastos i fer testament, que pensa que podria deixar gravades -ja no tĂ© forces per escriure- les seves memĂČries per a les nebodes. La Carmina les vol sorprendre. No tenen ni idea del que amaga la joventut de la seva tieta. A partir d'aquĂ comença un seguit de records que gravarĂ i on deixarĂ constĂ ncia d'un gran amor, uns records de joventut de postguerra amb la seva mare vĂdua i empresĂ ria (un personatge capital en la seva vida) i un retrat de la Barcelona de Porcioles. En definitiva, dibuixarĂ la vida d'una dona determinada a viure en plenitud i amb llibertat, tot i que amb discreciĂł per allunyar-se de les murmuracions.
Gemma Lienas recupera de manera immillorable la Barcelona dels anys cinquanta i retrata l'actual, en un viatge perfecte que ens mostra la transformaciĂł de la ciutat i la seva gent.