Premi Sant Jordi 2015.Tothom es pensava que la Sara havia marxat...
Qui se'n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d'estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n'ha sabut mai mĂŠs res. L'Ăşnic, una notĂcia l'endemĂ al Diario de Terrassa, i tambĂŠ molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se'n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d'aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinĂł que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s'hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d'alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dĂłna un sentit. Escrita des de la distĂ ncia dels anys, La vida sense la Sara Amat ĂŠs la confessiĂł d'uns fets inoblidables, uns dies de la vida d'un poble a l'estiu, d'un nen obedient i enamoradĂs i d'una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelaciĂł d'un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Amb la col.laboraciĂł de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.