Hi havia una vegada una vĂdua mare de dues filles. La primera era altiva, inconstant i gens simpĂ tica, com la mare. La segona pel contrari s'assemblava al seu difunt pare: tenia un carĂ cter dolç i servicial i tambĂŠ era una noia molt maca. Potser perquè s'assemblava molt a ella, la seva mare admirava molt la seva primera filla i no podia suportar...