Amb la passiĂł dâun genuĂ catalanista, perĂČ anteposant la seva objectivitat dâinsubornable intel·lectual, el gran AgustĂ Calvet «Gaziel» va emprendre el 1938, des del seu exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuĂŻtat a un projecte dâhistĂČria de Catalunya que li havia plantejat CambĂł. El resultat va ser aquest llibre, en quĂš aplega quatre assajos «sobre Catalunya i els catalans», als quals no eludeix la conflictiva relaciĂł amb Castella, la nova visiĂł sobre la prĂČpia histĂČria de Catalunya sorgida a partir del XIX, la tensiĂł entre nacionalisme i internacionalisme i molts dâaltres temes.
Dâaquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciĂłs objectiu, que avui Ă©s mĂ©s actual que mai: «Jo voldria una HistĂČria de Catalunya que es deixĂ©s per sempre mĂ©s de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que Ă©s, per veure si aixĂ podĂem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser».
Un esforç de realisme, de claredat i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat els trets essencials de Catalunya i del problema català .
ï»ż