6
Als convents franciscans el cĂ rrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d'enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No ĂŠs sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d'incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d'un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies sĂłn de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L'obra reprodueix una cuina senzilla, per bĂŠ que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradiciĂł gastronòmica popular catalana, adaptada als cosutms i necessitats de l'orde. Ăs per això que, en diversos aspectes, ens permet aproximar-nos a la cuina popular de l'època. DesprĂŠs de la important i rica tradiciĂł gatronòmica medieval, a l'època moderna els receptaris escrits en llengua catalana cal cercar-los en la cuina conventual. Els Avisos⌠Ês un dels mĂŠs antics que n'hem conservat. Entremig cal situar-hi els consumaris cartoixans, en què, al costat d'altra informaciĂł, hi havia tambĂŠ receptes i indicacions alimentĂ ries. El receptari franciscĂ , en canvi, se centra estrictament en el continut culinari.