Al cor d'aquesta novel·la hi ha dues dones, una malaltia i una conversa íntima que es desplega al llarg del llibre i no s'acaba mai. La narradora visita a l'hospital una amiga de tota la vida, amb qui després van agafar camins diferents, que pateix un càncer terminal: és una dona brillant, intel·ligent i plena d'energia, però està terriblement sola, i ella decideix fer-li companyia sovint. Les dues amigues xerren, veuen pel·lícules, llegeixen, recorden la infància, s'expliquen històries i anècdotes, riuen i parlen de les seves relacions personals i sentimentals, complicades i no sempre satisfactòries. A mesura que s'acosta el final de la malaltia, les dues dones s'hauran d'enfrontar al repte més gros de les seves vides: l'acompanyament fins a la mort. Amb delicadesa, pinzellades d'humor i una enorme capacitat reflexiva, Nunez construeix una novel·la extraordinària i profunda, plena d'empatia i vitalitat, sobre les relacions humanes a l'era moderna, i la seva naturalesa ambivalent, i explora temes com ara l'amor, la vida de parella, l'envelliment, la pèrdua i les relacions entre mares i filles.
