Em vaig imposar escriure una sentència cada vuit hores, a les vuit del matí, a les quatre de la tarda i a les dotze de la nit. Això durant tot un any. D'aquesta manera Antibiòtic és un experiment literari on la futilitat es creua amb els pensament més profunds, on aforismes morals conviuen amb sentències informals, fins i tot mancades de seny, per tal de mostrar el batec dels dies que sumats conformen un moment de vida que reflecteix el moment polític, els esdeveniments esportius, els comentaris de la premsa, les lectures fetes...??