La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l’àmbit des d’on es té la necessitat, potser l’obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d’aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt. Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes històries en què la quotidianitat i l’experiència busquen l’equilibri entre el que és rellevant i el que és prescindible, entre la transcendència i el valor de la senzillesa. Deu punts de vista, deu aproximacions a l’impuls de seleccionar el que convé preservar perquè sempre continuï existint.
Mercè Foradada (Villanueva y Geltrú, Barcelona; 1947) es una escritora española que ejerció durante su vida profesional de profesora de lengua catalana.2 En su corpus creativo, los personajes principales son mujeres. Su primera obra publicada fue En el prestatge y se editó en 2002, después de ganar el premio Don.na 2001 con la novela. Esta primera obra, según reconoció la autora, tiene algunos rasgos autobiográficos y aborda la figura de una mujer que tiene que enfrentarse a un cambio en su vida tras superar los 50 años. Posteriormente, en 2003, publicó su obra narrativa Velles, amb V de vida con edicions 62 y profundiza en los recuerdos de la vida de diez ancianas.