Després d'anys d'escriure poesia, l'autora rep l'encàrrec d'escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d'estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d'ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.
L´aigua és aixó
David Foster Wallace
audiobookL'illa de les dones del mar
Lisa See
bookLa distància que ens separa
Maggie O'Farrell
bookNo me'n recordo de res
Nora Ephron
bookTinc un coll que fa pena
Nora Ephron
bookA casa teníem un himne
Maria Climent
bookHistorias eróticas de sexo picante
Valerie Lux
bookGegants de gel
Joan Benesiu
bookHamnet
Maggie O'Farrell
bookL'integrista reticent
Mohsin Hamid
bookLes gratituds
Delphine de Vigan
audiobookbookLas chicas de Bloomsbury
NATALIE JENNER
book