En Leovigild ha desertat de l'exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l'objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d'afrontar recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició.

En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d'un món en extinció conviu amb l'amarga consciència d'aquest final i amb l'estoica resignació per tot el que li ha tocat viure.

Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d'esperança… Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L'obra és una conseqüència de les sèries d'articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat.