El meu refugi, la meva tempesta

El lloc més segur pot ser també el més perillós, on habiten persones que esdevenen, alhora, refugi i tempesta. Arundhati Roy va créixer entre els silencis i la cridòria, amb una figura materna admirada per la comunitat —innovadora en l’àmbit de l’educació, activista pels drets de les dones...—, però que amb els fills «gastava una agressivitat de gàngster». Als divuit anys va marxar de casa «no perquè no l’estimés, sinó per poder continuar estimant-la». Dels sentiments contradictoris que li han condicionat l’existència, neix aquesta obra. Amb ambició narrativa, passió i claredat política, aquestes pàgines radiants, honestes i inesperadament plenes d’humor són un cant a les relacions que ens marquen i a la força d’una dona que va trencar totes les convencions. És el llibre que Arundhati Roy confessa haver estat escrivint «tota la vida».