França, estiu de 1944. Els homes d'Étobon ja fa temps que s'amaguen als boscos per salvar-se del treball obligatori a Alemanya. Al poble només hi queden les dones, que es fan cà rrec de tot: dels conreus, del bestiar, dels vells i la quitxalla, d'aprovisionar els guerrillers emboscats i d'atendre els soldats alemanys que ocupen les seves cases.
Un dia el maquis executa un general alemany i desencadena el que passarà a la història com la tragèdia d'Étobon: tots els fills del poble són executats en una acció de represà lies. A partir d'aquà la convivència de les dones amb les tropes d'ocupació s'omple d'odi soterrat, fins que s'acaba la guerra i els que manaven ahir esdevenen presoners al servei de les vÃctimes.
En aquest punt intervé Aurora Bertrana quan arriba a Étobon com a membre d'una missió humanità ria. Durant uns mesos s'està en una casa del poble; les converses quotidianes alimenten les seves reflexions. Quan torna a Catalunya, el primer que fa és recrear en forma de novel·la aquelles vides que l'obsessionen.
Avui donem al públic el que creiem que és la seva obra primordial: un quadre en dues parts de la Segona Guerra Mundial tal com va ser viscuda per les dones de la ruralia. La mirada d'una intel·lectual exiliada recull molt més que els fets: la complexitat de sentiments que s'infiltra en la relació amb l'enemic, i la subtilesa de les fronteres que separen els carà cters més rotundament que les nacions.
