Girona : Un equip, una afició I una ciutat de primera

El Girona tenia un deute amb la seva gent i aquest estiu el va poder saldar. Després de tres ascensos frustrats en les darreres temporades —amb el partit contra el Lugo com a capítol més cruel— i d’un quart intent menys conegut fa més de 80 anys, el Girona va aconseguir per fiel desitjat ascens a Primera el 4 de juny del 2017. Una data que quedarà gravada per sempre més en la història d’aquest club nascut l’any 1930 i que les ha vistes de tots colors, fins al punt de trobar-se a un pas de la desaparició en més d’una ocasió. L’ascens a la màxima categoria del futbol espanyol per primer cop a la història es va aconseguir després d’un empat a res contra el Saragossa a Montilivi quan encara quedava una jornada pel final. Aquell fet va donar pas a uns dies d’eufòria desfermada en què tothom, jugadors i aficionats, es van poder alliberar de la llosa amb la qual havien carregat els últims anys i que havia anat guanyant més pes a cada patacada. L’explosió d’alegria va ser tan gran que la ciutat sencera va sortir al carrer per celebrar l’èxit esportiu més important que mai s’havia viscut a Girona, on el futbol, fins aquest moment, acumulava més història que tradició. Competint amb nota contra els millors i amb l’aterratge del Manchester City a la propietat del club, el Girona ha entrat en una nova dimensió tan illusionant com desconeguda, a la qual, ara mateix, ningú s’atreveix a posar límits.

FRAGMENTO

En una entrevista concedida en aquest portal web, el nou president del Girona va deixar caure que si Delgado no havia acabat venent el club a Ricardo Pini és perquè ja tenia una altra proposta molt avançada. “Pini no ha entrat al club perquè el club ja estava venut des de feia un parell d’hores. No puc dir qui hi ha al darrere d’aquesta compra perquè hi ha un acord de confidencialitat i, en cas de fer-ho públic, podríem tenir problemes. La part compradora així ho ha demanat”, desvelava Otamendi. “És probable que el nom dels compradors no se sàpiga ni avui, ni demà, ni la setmana que ve”, va afegir davant la sorpresa de tothom.

Passats uns dies, l’1 d’abril d’aquell 2014, va ser quan el gerent del club, David Hugas, comunicava oficialment que la venda del club ja s’havia signat davant de notari i que el nou grup inversor es quedaria amb el 80 de les accions, de manera que Josep Delgado concentraria només un 17,5% del total, mentre que el 2,5% restant correspondria als petits accionistes.

Hugas també va explicar que els compradors havien contactat amb Josep Delgado a través de Pere Guardiola, germà de l’actual entrenador del Manchester City, que havia actuat d’intermediari. “Només puc dir que és capital de procedència espanyola i també catalana, que ens permetran poder sortir del concurs de creditors, sense que ells hagin posat ni un euro al respecte. Només s’han limitat a comprar el club però això ens possibilita poder sortir del concurs, mitjançant altres vies”, comentava Otamendi en l’entrevista, sense entrar en més detalls.

ACERCA DEL AUTOR

Albert Bassas Pujol. Nascut a Barcelona, l’any 1983, és Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar la seva carrera professional en diverses emissores de ràdio municipals fins a fer el salt a Punto Radio, l’any 2005, com a periodista esportiu. Després d’uns passos per altres cadenes de referència com Catalunya Ràdio o la Cadena SER, s’incorpora l’any 2011 a RAC1 on treballa actualment. És cronista del Girona FC pel diari La Vanguardia i participa regularment en tertúlies televisives a Esport3 i 8TV dedicades al Girona FC. Des del 2010 també posa veu a Montilivi com a speaker de l’estadi del Girona.