I del Cel van Caure Tres Pomes de Nariné Agarian, és d’aquests llibres que et venen recomenats per persones lectores que et mereixen confiança. De fet està reconegut com el fenomen boca-orella de l’any. El llibre és preciós, tant pel que fa a les històries com a la manera tant dolça i reposada d’explicar-les per l’autora. De fet, me’l vaig llegir en cinc dies; no el podia deixar; llegir-lo m’aportava molta pau interior. Quan el vaig acabar el vaig tornar a començar, ara amb paper i llapis al costat. Calia fer arbres genealògics, buscar paraules al diccionari, mirar la zona de l’indret al mapa; endinzar-me en la història del país. Tot plegat fa que a cada pàgina descobreixi quelcom nou: costums, ironia, presentiments, supersticions… És un no parar de collage de vides que ens omple el cor, on hi ha lloc per a l’esperança, com també per uns esdeveniments que no es poden explicar des de la lògica més humana, amb un final preciós.