5.0(1)

I del cel van caure tres pomes

L'Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n'hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d'aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d'una traducció que fa obrir la gana.

Categorías relacionadas

5.0

1 valoración

Montserrat

18/3/2025

I del Cel van Caure Tres Pomes de Nariné Agarian, és d’aquests llibres que et venen recomenats per persones lectores que et mereixen confiança. De fet està reconegut com el fenomen boca-orella de l’any. El llibre és preciós, tant pel que fa a les històries com a la manera tant dolça i reposada d’explicar-les per l’autora. De fet, me’l vaig llegir en cinc dies; no el podia deixar; llegir-lo m’aportava molta pau interior. Quan el vaig acabar el vaig tornar a començar, ara amb paper i llapis al costat. Calia fer arbres genealògics, buscar paraules al diccionari, mirar la zona de l’indret al mapa; endinzar-me en la història del país. Tot plegat fa que a cada pàgina descobreixi quelcom nou: costums, ironia, presentiments, supersticions… És un no parar de collage de vides que ens omple el cor, on hi ha lloc per a l’esperança, com també per uns esdeveniments que no es poden explicar des de la lògica més humana, amb un final preciós.

Para dejar una reseña, necesitas descargar la aplicación