La papallona és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L'autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s'endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s'enamora d'en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s'ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica. La novel·la té un aire fulletonesc que s'arrossega del corrent de romanticisme, però les descripcions de la Barcelona industrial ja mostren el realisme i naturalisme que caracteritzaria a l'autor.

Narcís Oller (Valls,1846 – Barcelona, 1930) va ser advocat i escriptor català, un dels màxims exponents en el realisme i naturalisme de finals de segle. Orfe de pare, va viure amb la família materna, on va cultivar una educació elevada. Va estudiar dret a Barcelona, professió a la qual es va dedicar fins a la seva mort. De jove va començar a escriure en castellà, però inspirat pels Jocs Florals, va decidir canviar de llengua. Amb una producció de més de quinze obres, la majoria de narrativa, Narcís Oller va ser un dels principals escriptors del segle XIX. Les seves obres van ser traduïdes a diversos idiomes, entre ells el francès, el castellà o el rus.