Amb La presonera, arriba el cinquè volum d'A la recerca del temps perdut en la traducció de Valèria Gaillard.
Hi ha poques lectures tan transformadores com la d'A la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació d'escriptor. El temps, l'amor, la gelosia, l'art, l'individu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció —acurada i respectuosa amb l'estil sinuós de l'autor— de Valèria Gaillard.
A La presonera, el protagonista reclou a casa seva Albertine i reprodueix una relació obsessiva, travessada per la gelosia com un mirall de la de Swann i Odette. Així, oscil·la entre l'avorriment que li provoca la noia i l'angoixa per no poder posseir-la del tot. El volum conté, a més, passatges cèlebres com ara la dels crits del carrer a París que sent el protagonista, o la mort de l'escriptor Bergotte, fulminat mentre contempla un quadre de Vermeer.
Sobre la traducció de Valèria Gaillard d'A la recerca del temps perdut
"Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina de brodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de la frase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat i aquest ressò de l'oralitat que el narrador posseeix mentre recorda" [...]
"Se n'ha sortit filant un estil que conserva aquella música especial que constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre en les traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueix tota la potència d'un instant passat, la capacitat memorística d'una olor, la força del record d'un tint, la singularitat d'un moment de gràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...]
"Hi ha molt de treball d'escriptura en la traducció gaillardiana. El detall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de la llum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un present eternitzat per la força de la lletra"
Biel Mesquida, Diari de Mallorca
