«La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor de qui les llegeix.» Oriol Broggi
Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l'obra de Mouawad. La sang de les promeses ens parla de l'instant en què ens adonem que aquell sentiment sobre el qual ens hem construït és una mentida. I ens demana què som, quant d'horror som capaços de patir i infligir, i si hi ha esperança malgrat el dolor.
La sang de les promeses ens condueix a una catarsi a partir del mite i dels drames del nostre temps.
Pròleg d'Oriol Broggi
Postfaci d'Anna Casassas
Maria Nunes, Llegir en cas d'incendi — «Colpeix amb les paraules i amb l'acció. La intensitat del text i del treball dels actors et capbussa en el dolor, en una pena ancestral i còsmica.»
Time Out — «Quan George Steiner va parlar de la mort de la tragèdia, encara no havia descobert les obres d'aquest Sòfocles libanès. Wajdi Mouawad viu amb el trauma de Sabra i Xatila aferrat als glòbuls vermells. No aclucareu els ulls mai més.»
