Aquesta crònica i dietari, que és ambdues coses, ha estat considerada una de les més interessants del segle XV valencià. El segle d'or de la literatura no va ser, tanmateix, una època que produís obres historiogràfiques de gran alçada en la Corona d'Aragó, contràriament al que havia succeït en la centúria anterior. En aquest context, encara adquireix més relleu, ja que es tracta d'una crònica general dels reis d'Aragó i, amb una intencionalitat especial, dels monarques de la dinastia Trastàmara del segle XV, però alhora és també un dietari de la ciutat de València. L'autor, un escriptor eclesiàstic, se centra en els regnats d'Alfons el Magnànim i de Joan II, i aporta una font abundosa d'informacions, sovint acolorides i sorprenents, sobre la vida quotidiana de la ciutat de València en un dels moments més brillants de la seua història.
La revolución de los átomos
