'Quan preguem, abans de demanar, contemplem el Pare i lloem el seu nom, el seu regne, la seva voluntat, i després supliquem. Supliquem els dons que necessitem per seguir lloant-lo: el pa que és nostre, de tots, mai meu i sense el qual no hi ha fills; el perdó, que Déu ens dóna segons nosaltres siguem capaços de perdonar, i sense el qual no som germans; el no caure en la temptació, sinó veure?ns lliures del mal i del Maligne que ens assetja. Aquesta mínima reflexió ens porta a pensar que les set súpliques del Parenostre són antropocèntriques, ja que totes elles consideren els interessos de l?home, ja que és l?home el que té necessitat que sigui santificat el nom de Déu, que vingui el seu regne i es compleixi la seva voluntat, ja que només així es realitzarà el projecte salvador que Déu ens ha confiat. I només així construirem una societat de germans'.
El «encanto» de la vida consagrada : Una alianza y tres consejos
José Cristo Rey García Paredes
bookÓscar Romero i l'Any Litúrgic
Judá José David García Avilés
bookTornem Jesús als pobres
Oriol Xirinachs Benavent
bookOberts a l'esperança. Retalls bíblics
Núria Calduch-Benages
bookDietari d'un missioner de la Misericòrdia
Bernabé Dalmau Ribalta
bookLa Bona Nova de la setmana. Cicle A
Ignacio Otaño Echániz
bookArbres i espiritualitat
Josep Gordi
book300 missatges del papa Francesc
Luis Benavides
bookLa casa de les petites alegries
David Masobro
bookBreu història dels concilis ecumènics
David Abadías
bookPare nostre : Resum de tot l'evangeli
Lorenzo Orellana Hurtado
bookApocalipsi de Jesús, el Messies : Quan es desvela el misteri
Rodolf Puigdollers Noblom
book