El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estarà sempre emparentat amb les memòries; no en va l'autor va passar la infància en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a Berlín. I si ara es posa en camí i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb què el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara més, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per Berlín és un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre èpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinó la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sí cap a un passat que encara pot ser més fascinant per tal com no és tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonància sorprenent. (Walter Benjamin)