Xavier Montsalvatge ha estat un dels compositros catalans més importants del segle XX. El seu primer èxit internacional va ser el de la col·lecció Cinco canciones negras (1941) que, juntament amb el Cuarteto indiano (1952) i el Concierto breve (1953), defineixen l'etapa post-nacionalista del compositor, coneguda com a "antillana" per la influència de la música caribenya. Aquesta va evolucionar a través d'un neoclassicisme, present sobretot en la Partita (1958) i la cantata Cant espiritual, i d'un període d'influència dels post-impressionistes francesos Sonatine pour Yvette (1960) cap a una abstracció cada vegada més gran, que s'inicia amb la Desintegració morfològica de la Xacona de J. S. Bach (1963) fins a una de les seves millors obres, la Simfonia de rèquiem (1985). Va ser membre de diferents acadèmies i institucions culturals d'arreu del món i va obtenir diferents premis i distincions per la seva carrera creativa.