Libros singulares
Cinquanta-dos anys, dos mesos i un dia Ă©s el temps transcorregut des que l'autor es va llicenciar en Medicina (30/11/1969) fins al dia que va penjar la bata (31/1/2022). Bona part dels dos anys posteriors a aquesta data els ha dedicat a passar el rasclet per damunt dels seus records amb l'objectiu de desbrossar âde manera aleatĂČria i un xic desendreçadaâ un grapat d'anĂšcdotes i reflexions que constitueixen aquest llibre. L'autor confessa haver-se divertit escrivint-lo i espera ser capaç de teixir complicitats amb el lector. Si aquest pensa que estĂ davant d'un llibre de memĂČries farcit d'anĂšcdotes i batalletes, doncs... encertarĂ . Un llibre d'aquesta mena, per damunt de tot, ha d'explicar histĂČries. PerĂČ tambĂ© hi trobarĂ moltes altres coses. PerquĂš l'art de fer de metge requereix, deixant a banda els coneixements cientĂfics, curiositat, capacitat d'anĂ lisi i de sĂntesi; tambĂ© habilitat per fer-se entendre, que sol ser el mĂ©s difĂcil. Per tant, en aquestes pĂ gines apareixeran tafaneries, divertiments, pensaments tristos i âsortosament pocsâ alguns d'amargs. No hi faltarĂ en aquests escrits l'inevitable raig de mala llet de qualsevol escriptor que bĂ sicament es dedica a observar la conducta humana i plasmar-la en el paper. BĂ©, en realitat, hi trobarĂ dos raigs: el de la mala llet, sĂ, perĂČ tambĂ© el de la tendresa. I a vegades serĂ un raig i d'altres solament un rajolinet, depenent del personatge objecte de la curiositat. Finalment, l'autor demana al lector que li concedeixi una mica de llibertat per amanir el llibre amb unes engrunes de ficciĂł, nomĂ©s les justes. L'experiĂšncia lectora li hauria d'haver ensenyat que els escriptors, sense excepciĂł, sĂłn uns mentiders. No nomĂ©s els que escriuen novel·les, sinĂł tambĂ© els que a les llibreries destaquen a la secciĂł de no ficciĂł. O sigui que no tot serà «veritat-veritat», encara que aquesta sovintegi molt mĂ©s que la mentida. Al lector correspondrĂ esbrinar si hi ha formatge i prou, si la cosa estĂ repartida, o bĂ© si hi ha mĂ©s pa que formatge. En tot cas, no es pot negar que si el formatge Ă©s bo, acompanyar-lo amb un crostĂł de pa acabat de coure no el desmereix en absolut. L'autor proposa un rocafort cremĂłs i fresc com per exemple el Papillon Premium, al damunt d'un crostĂł de pa de pagĂšs i acompanyat d'una copa d'un bon priorat, com ara el Clos Martinet 2018. El formatge serĂ la veritat, el pa la ficciĂł i el vi la mala llet i/o la tendresa segons convingui. Bon profit!