Pèire de Bovila dâAvinhonet nasquèt lâan de la mòrt dau còmte Ramon lo seisen. Neân servèt pasmens un remembre de lâenfança, lâimatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna Frema dau peu saur. Eu auriĂĄ vougut levar lâespasa per lâaparar, mai lâespasa embrutĂs tot, lo borrèu tant coma la victima. La nuech de lâAscension de 1244, participèt au chaple deis inquisitors dâAvinhonet. Un espèr fòl, lèu amorçat : âSe cresiam, quâaprès, lo paĂs seriĂĄ liberat.â Pèire fugiguèt en Lombardia onte faguèt flòri dins lo comèrci dei telas, e de temps en quora se fasiĂĄ passaire per ajudar lei sieus a escapar a lâinquisicion e venir sâinstalar de lâautre costat deis Aups. Mai après la casuda de Cremòne, lo Montsegur lombard, i aguèt plus ges de refugi de per lo monde. Sâentornèt au paĂs, e dins lei cĂ rcers de Tolosa lâinquisicion forcèt sa memòria. Diguèt ren pasmens de la Dòna de Montlodier e de sa filha que lâaviĂĄn recaptat dins un luòc oblidat dau Carladès, perdut entre rius, bòscs e combèlas. Dins lei sègles venents, sota una fòrma ò una autra, cada còp que tornava a Montlodier per sonhar sei nafraduras, la joina frema èra sempre aquĂ que semblava de lâesperar, tala la filha de Sion dau profèta IsaĂŻ. Amb ela, coneisserĂ la fin de Dieu, un rei de drech divin siguè decapitat, e lâumila descasença dâun òme dei temps novèus; lo generau e còmte dâEmpèri Joan Baptista Milhaud a Orlhac lo jorn de la Sant Urban de 1832. Lâarma dau Pèire barrutla encara entre lei vòutas dau temps, jamai aconsolada.
Joan-Claudi Puech, nasquèt a Orlhac en 1962. A passat son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde dau Cantal que li dison lo Carladès, aqueu pichòt comtat que per maridatge de Dolça de Carlat e de Provença passèt a lâostau de Barcelona. Faguèt puei lo licèu a Rodès, e sâenanèt viure a Tolosa, aquĂ rescontrèt aquesta quâanava venir sa molher. La seguiguèt au sieu en Provença. Ara, resta dins lo paĂs dâAte. A ja publicat un roman âUna pèira e un tamborinâ. Entre Carladès, Roèrgue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Aups, tèn la consciença fonsa dâuna meteissa identitat, e la sentida dâuna nafradura secrèta que legĂs dins lo paĂs dempuei quâes drollet e que de lònga assaja de li botar mòts.