Llibre de poemes. PrĂČleg de Jordi Llavina
Al bosc, neixen les plantes, arriben les pluges i els incendis, i de tant en tant se sent l'eco d'una destral, com si marquĂ©s el ritme d'uns poemes que volen fixar les coses que ens importen abans de la tempesta definitiva. En aquest escenari, que Ă©s real i figurat, se senten les veus de la natura i les ombres dels poetes i pintors que l'han celebrat abans. Passen les estacions, perĂČ sempre queden els records d'una vida viscuda, com un eco que ressona i que adverteix de la tempesta, perquĂš âcom diu un vers del llibreâ «tot avança lleument vers la claror i la mort».
Tant Ă©s d'on ve la boira i quin miracle empeny
l'olor del romanĂ: la nit raspalla els nĂșvols
i les gotes de pluja s'arrengleren als rĂ fecs,
transparents i rodones, condemnades a caure.
No cal saber res més de tantes coses grà cils,
perquĂš en aquest instant nomĂ©s aixĂČ Ă©s veritat:
tot avança lleument vers la claror i la mort.
Llibre de poemes.
PrĂČleg de Jordi Llavina