Us ha passat mai que us heu sentit invisibles? Heu tingut algun cop lhorrible sensaciĂł que el noi que desitjarĂeu que us mirĂŠs no us veu perquè formeu part del paisatge? Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distĂ ncia, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat? I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que dun dia per laltre sha fet Ăntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara ĂŠs a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat. A mi sĂ. I aquest ĂŠs el començament de la història que vaig viure lestiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abans dendinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.