Si no tens por, no ets humĂ .
Quan en Thomas es desperta a l'ascensor, l'Ășnica cosa que recorda Ă©s el seu nom. EstĂ envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.
"Encantat de coneixe't, cagafil. Benvingut a la Clariana".
MĂ©s enllĂ dels imponents murs de pedra que s'aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense lĂmits i sempre canviant. Cada matĂ, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningĂș ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge
que porta Ă©s aterridor.