Coneixem la mĂşsica de Carles Santos, el pianista transgressor, l'artista integral. I ara, amb Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots, podem llegir els textos que va escriure en ple procĂŠs de creaciĂł dels seus espectacles musicals. AixĂ, recuperem amb les seves pròpies paraules la memòria d'AsdrĂşbila, La pantera imperial, Ricardo i Elena, L'adĂŠu de Lucrècia Borja o La meua filla sĂłc jo. SĂłn pĂ gines que s'inscriuen en la tradiciĂł de les escriptures fragmentĂ ries, que esborren les fronteres genèriques, amb les quals Santos ens convida a sentir i a mirar amb una força poètica i subversiva. Com a ÂŤ53 maneres de matar un capellĂ Âť.
Ens introduïm en la cuina de Carles Santos per valorar la meticulositat amb què preparava els seus muntatges escènics, i accedim a les invencions i els pensaments d'un artista indispensable.
ÂŤĂs evident que quan una professiĂł, en aquest cas la musical, ĂŠs viscuda amb tota la intensitat possible, condiciona absolutament l'existència del mateix individu-mĂşsicÂť. âCarles Santos