Febrer presenta un personatge âfemenĂ, en la imaginaciĂł de l'autor, per bĂŠ que el text no ho especificaâ que camina pel paisatge de la Baixa Segarra al final de l'hivern, quan la natura arriba al punt mĂ xim de replegament i sembla que la renovaciĂł que hauria de portar la primavera no arribarĂ mai; en aquest sentit, el punt de partida del llibre es contraposa amb el de T. S. Eliot a La terra eixorca, que comença amb la famosa afirmaciĂł que l'abril ĂŠs el mes mĂŠs cruel. Aquestes caminades donen lloc a peces breus de haibun, un gènere japonès que combina la prosa mĂŠs o menys poètica amb l'haiku, que qĂźestionen la fertilitat o esterilitat tant de la vida humana com del mĂłn fĂsic que l'acull. Les quaranta-dues peces s'articulen en tres seccions: "Dimecres de Cendra" âunaâ, "Quaresma" âquarantaâ i "Pasqua de ResurrecciĂł" âla peça final.