Premi de novel·la curta Just M. Casero
La vida de la Clara ha quedat marcada per un matí lluminós de quan tenia deu anys i la tragèdia els va esberlar el món, a ella i a la seva família. N'ha fugit de llavors ençà, des de l'Empordà natal fins a establir-se a la ciutat més septentrional del planeta, enmig de l'oceà Àrtic: Longyearbyen, a l'arxipèlag noruec de les Svalbard. A l'avió que la torna a casa, amb notícies de la mort imminent de la seva mare, els records de tota una vida fugint dels camps de blat persegueixen la Clara, com també la necessitat d'aturar-se i plantar cara al passat.
Mercè Saurina ha escrit una novel·la curta rodona. Amb intensitat concentrada i una trama que avança imparable fins a un final de gran càrrega emocional. Explicada amb una senzillesa plena d'eloqüència, la novel·la guanyadora del premi Just M. Casero aconsegueix convertir un fet silenciat en la realitat més omnipresent.
Montserrat
5/2/2024
La Clara ha quedat marcada per un esdeveniment ocorregut un matí de juny quan tenia deu anys. La tragèdia els va esberlar la vida a ella i a la seva família. Fuig des de l’Empordà natal fins a establir-se a la ciutat de Longyearbyen enmig de l’oceà Àrtic, a l’arxipèlag noruec de les Svalbard. La fugida cap al nord, cap a una terra inhòspita, erma, estàtica, és una necessitat vital per a la protagonista tocada per un record terrible, el qual i de mica en mica anirem descobrint, sense floritures, sensen excessos. Amb un acabament rodó!! Tota la novel·la és una metàfora de tot el que va conformar aquella tragèdia.