Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta tÊ dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l'hivern s'imposa recordant-nos que per renÊixer cal deixar anar.
Amb un aire intimista i mà gic, aquesta novel¡la fa visible l'invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d'orella, l'amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d'aquest poble el que costa tant de creure.
Cristina
7/6/2023
Una veu magnètica i punyent. Captiva i a l'hora fa estremir. Cal rellegir amb atenciĂł tot gaudint de l'exercici. L'autora explora temes sensibles: què ens provoca la mort d'algĂş estimat, el pas del temps, el tresor efĂmer de la vida...