(9)

La lluna de paper

E-book


Una vegada més, el nostre investigador sicilià haurà de destriar el gra de la palla d'un crim aparentment passional darrere el quan s'amaguen les giragonses més inesperades...

Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biolĂČgic de la mort, vet aquĂ­ que el destĂ­ li planta dues dones davant. Una, extrovertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d'enfrontar-se a tot i d'amagar-ho tot. Naturalment les esques i paranys que es posen l'una a l'altra no el deixen respirar. "Quan era minyĂł, una vegada son pare li va explicar, de per riure, que la lluna que veia allĂ  dalt al cel era feta de paper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de son pare, se l'havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, home dotat de cervell i d'intuĂŻciĂł, s'havia cregut com una criatura dues dones que li havien explicat que la lluna era de paper". Una vegada mĂ©s el nostre investigador siciliĂ  haurĂ  de destriar el gra de la palla d'un crim aparentment passional darrere el qual s'hi amaguen les giragonses mĂ©s inesperades... Joc clandestĂ­, professors que empaiten jovenetes, delictes financers i, naturalment, polĂ­tics que es dediquen a qualsevol cosa menys a la polĂ­tica. I tot grĂ cies a una clau que en Montalbano tot sol no hauria trobat mai.