Una col·lecció de relats folklòrics i botànics que giren al voltant de la figura de Maria. Dividit en tres parts: Flora, Càntics i Idil·lis, és una recopilació de poesies tranquil·les, melancòliques i religioses. El poeta pretén, amb el llibre, fer un paral·lelisme entre la flora de Catalunya i la vida de la Verge. La flora té importància en la primera part, però passa a un pla de suggestió poètica en la resta de les cinquanta poesies que formen el llibre.
Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
