Artificium
El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estarĂ sempre emparentat amb les memòries; no en va l'autor va passar la infĂ ncia en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a BerlĂn. I si ara es posa en camĂ i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb què el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara mĂŠs, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per BerlĂn ĂŠs un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre èpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinĂł la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sĂ cap a un passat que encara pot ser mĂŠs fascinant per tal com no ĂŠs tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonĂ ncia sorprenent. (Walter Benjamin)