Artificium

El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estarĂ  sempre emparentat amb les memĂČries; no en va l'autor va passar la infĂ ncia en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a BerlĂ­n. I si ara es posa en camĂ­ i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb quĂš el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara mĂ©s, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per BerlĂ­n Ă©s un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre Ăšpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinĂł la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sĂ­ cap a un passat que encara pot ser mĂ©s fascinant per tal com no Ă©s tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonĂ ncia sorprenent. (Walter Benjamin)