Claus i Lucas

Moriries per la teva família, però... mataries per ells?

El senyor Tiberius era un home solitari, esquiu, petit i gras, que depenia de les ajudes socials i vivia en un llòbrec soterrani a sota d’en Randolph, la Rebecca i els seus fills. Infrahome, en deien. Tot i les correctes relacions inicials, la convivència entre la família i el misteriós veí es va veure aviat esberlada, primer per les cartes obscenes que l’home escrivia a la Rebecca; després per les denúncies falses de pederàstia amb les quals va incriminar la parella. Avui, el senyor Tiberius és mort, i el pare d’en Randolph compleix pena de presó per l’homicidi. Davant la indefensió jurídica i la inoperància policial, com havien de fer front a les mentides i a les repugnants acusacions?

L’ombra del dubte és una narració inquietant de terror domèstic i tortura psicològica que obligarà el lector a plantejar-se les pròpies pors i a explorar els racons més foscos de la nostra societat. Podem justificar la violència en casos d’assetjament o defensa pròpia? Hi ha cap altra alternativa a la desesperació més absoluta? Per si sola, l’ombra del dubte és ja una condemna. I la por ens transforma.

Un clàssic modern. Una lliçó d’escriptura. Una lectura memorable

i devastadora.

Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s’apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d’exercicis amb l’objectiu de fer suportable l’insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l’art de sobreviure.

Així s’inicia la trilogia de Claus i Lucas, d’Agota Kristof, formada per El gran quadern, La prova i La tercera mentida, que Amsterdam Llibres recupera en aquest volum amb traducció de Sergi Pàmies. Aquestes tres novel·les configuren una de les al·legories més torbadores i inquietants sobre l’Europa de la Segona Guerra Mundial, la de la Guerra Freda i la de les revolucions de 1989. Però no tan sols això. Pocs escriptors han arribat tan lluny com Kristof en l’exploració de la identitat, la crueltat, la solitud i la mentida. Escrita amb desapassionada precisió, Claus i Lucas és una freda ganivetada de la qual el lector no acabarà de refer-se mai.

«Ja ho he escrit. Ho he escrit tot. Tot el que m’ha passat d’ençà que vivim aquí. Els meus malsons, el temps a l’escola, tot. També tinc el meu gran quadern, com tu. Tu en tens uns quants, jo només en tinc un, encara és prim. No deixaré que el llegeixis mai. Tu em vas prohibir de llegir els teus, jo et prohibeixo de llegir el meu.»