El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l'espantava. I era tan tÃmid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matà va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure'l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!