Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda.
"Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus
"El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York Times
