Unes meditacions sobre el món en què vivim d'una de les veus més autoritzades.

Mirant enrere, es veu que la vida passa molt de pressa i que els fets s'acumulen ràpidament. Un es troba al final gairebé sense adonar-se'n. La vellesa comporta sacrificis i renúncies, és cert, però també té els seus al·licients. El jove viu angoixat per les inseguretats del dia de demà. El vell, en canvi, en saber que no té futur, reconeix que el seu gran patrimoni és la memòria, font inesgotable de reflexions sobre nosaltres mateixos, sobre el món en què vivim i sobre les persones i esdeveniments que ens hem trobat al llarg de la vida. El futur és imprevisible, però les experiències viscudes fan veure que sovint els fets es repeteixen que, malgrat que les coses canvien, l'home segueix essent el mateix de sempre, i que la humanitat és capaç d'ensopegar repetides vegades amb la mateixa pedra.Moisès Broggi