En la societat actual, ningú no queda exempt del risc d'exclusió i tothom pot acabar sense sostre. Pot semblar un advertiment, però és una de les moltes conclusions científiques de l'autora d'aquest llibre. Pobresa, inclusió, exclusió, integració, marginació...
Són mots per dir la mateixa cosa amb diferents significants. En el fons, però, persones que pateixen i persones que miren com pateixen altres persones.
Infants, dones, avis, joves, immigrants, vídues, desnonats, aturats, solitaris... una llista cada vegada més gran en una societat cada vegada més benestant. La paradoxa pot ser la mirada, perquè mirar-se un mateix hauria de ser, també, mirar els altres. I més enllà de la ciència, la condició humana és sovint generosa, sovint miserable.
