De petites la Jone i la Polly eren amigues inseparables, de les que practiquen el primer petó morrejant-se amb la boca tancada. Però si ara es creuen pel carrer giren la cara. ¿Què va passar durant l'adolescència perquè l'amistat es trenqués irreparablement? La Jone comença a escriure a la Polly per passar comptes, però el seu monòleg de seguida rebobina mil records —i es converteix en la confessió que fins ara no s'ha atrevit a formular: la d'una adolescent que, sentint-se traïda, va fer servir els secrets de la kale borroka per venjar-se.

Pleibac és el País Basc rural i poligoner dels anys 90: militància borrokilla, pantalons de campana, petitsuis congelats, katxi i putivolta. Narrat en un llenguatge que només podia inventar-se una bertsolari: oral, volgudament impur, ple de vida viscuda. És la segona novel·la de Miren Amuriza, després de Basa.